Innova o moriràs

Personalment, el terme “innovació” no m’agrada gens. Sembla que aquesta societat tan materialista només valora allò modern, innovador i nou. Es desprestigia allò antic, tradicional o vell i es qualifica de negatiu. Per això, trobo una mica desagradable tenir una assignatura que s’anomena així en un màster en el qual cap professor es posa d’acord i no hi ha una clara coordinació de continguts o “sabers bàsics”. Em sembla que es perd un dels principis més bàsics de la innovació.

Per això, m’agradaria explicar què significa innovació per a mi. És un terme que significa buscar millores en allò que s’està fent al moment, en allò que es podria fer i no es fa i en allò que no s’hauria de fer i, per tant, canviar-ho. Vol dir analitzar i veure si el que es fa és profitós o no i si es pot fer millor. Es tracta d’aprofitar més els recursos que tenim i maximitzar els seus beneficis i resultats.

L’article “El Entorno y la Innovación Educativa” defineix la innovació com un desig, un sentiment que ha de tenir una persona de la comunitat educativa. Com a desig, provoca una intencionalitat en l’actitud del professor per a intentar fer millores transformadores a la seva pràctica docent. L’objectiu d’aquest neguit o desig és emancipar l’alumne educacionalment, és a dir, donar independència als nens i nenes a través de l’ensenyança. Aquest article no només destaca aquesta actitud important dels professors, sinó que també dona una intencionalitat a la paraula “innovació”.  No es tracta d’una finalitat, sinó d’una manera d’arribar a formar persones funcionals amb recursos que es pugui adaptar a la societat canviant d’avui en dia i a tots els reptes que presenta.

Totes aquestes mesures que es poden aplicar per a trobar millors resultats en l’educació dels infants han de basar-se en necessitats reals que presenta el nostre context. Han de respectar el ritme de cada centre, ja que els claustres i l’equip directiu són diferents. Han de preveure una formació permanent per a tots els membres de la comunitat educativa i han de permetre un treball en xarxa i cooperatiu.

Al cap i a la fi, allò que dicta l’educació és el context de l’escola i de la societat. S’ha de tenir en compte que venim d’una pandèmia i que tenim un canvi climàtic imminent. L’educació no ha d’estar lluny d’aquest món i és important utilitzar-la per a potenciar la convivència dintre d’un món tan individualista. És important connectar l’educació amb temes tan actuals com el feminisme, els drets humans, una consciència ecològica i la denúncia del patriarcat. Abans l’escola no connectava amb la realitat, però ara és necessària aquesta connexió junt amb el procés de millora o innovació. Aquest procés té investigació, s’ha de jutjar i ha de rebre preguntes, ha de començar discussions i desacords en aquest món complex per tal d’obtenir resultats. 

En conclusió, prefereixo parlar de millores i d’anàlisi del sistema que d’innovació. Considero que gràcies a la nova llei a poc a poc estem intentant reflectir els canvis socials en l’educació i que aquestes mesures ajudaran a l’emancipació educativa. 

Congrés d’Innovació Educativa de les Illes Balears. (29 de gener de 2021). Exposició conclusions [Vídeo]. Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=d2LwO3e0Xxk

Martínez Bonafé, J. i Rogero Anaya, J. (2021). El Entorno y la Innovación Educativa. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 71-81. https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/148919/mod_resource/content/1/42353%20%281%29.pdf

Pérez Gómez, A. i Soto Gómez, E. (2021). Aprender Juntos a Vivir y Explorar la Complejidad: Nuevos Marcos Pedagógicos de Interpretación y Acción. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 13-29. https://ad.uib.es/estudis2324/pluginfile.php/598486/mod_resource/content/1/42344.pdf