La tecnologia, nova religió a l'educació.

Dono gràcies que a l’institut on treballo ara mateix, l’IES Santa Maria d’Eivissa, no s’utilitzen Chrome Books ni iPads ni tablets. Els alumnes encara utilitzen llibres de text físics. Permeteu-me explicar aquesta afirmació mitjançant els següents paràgrafs.

Com ens agrada imitar els països del nord. Ells utilitzen ordinadors a l’aula, doncs nosaltres també. Però el que no imiten són les seves metodologies ni la ràtio entre professor i alumnat. A poc a poc, tot el sistema educatiu d’Europa comença a adonar-se que potser aquesta primerenca implementació de la tecnologia en els alumnes no és tan beneficiosa com pensàvem… curiosament abans que ens poguéssim plantejar si aquest camí era el correcte o no, va arribar la pandèmia de l’any 2020. De sobte, tots tancats a casa, vam haver de fer feina, estudiar i fins i tot fer esport usant l’espai virtual.

Podem dir que una conseqüència directa de la pandèmia va ser la digitalització de molts recursos per part del sistema educatiu Espanya. Els claustres de professorat van convertir-se en videoconferències; les classes, en videotrucades i les pissarres de l’escola, en plataformes virtuals. En aquest moment va quedar de manifest que una part del professorat no disposava de les habilitats i la qualificació suficient per a dominar aquesta tecnologia educativa. Per això, ara mateix es dona molta importància els cursos que desenvolupen la competència digital.

Un altre aspecte important que la pandèmia va visibilitzar és les grans diferències quant al món digital entre l’alumnat. Donada la situació social i econòmica familiar, trobàvem alumnes amb grans problemes per a poder continuar amb els seus estudis des de casa.

Ens trobem, però, amb un sector que ha vist un gran potencial en aquesta àrea. Parlem de grans empreses tecnològiques com Amazon o Google, l’interès de les quals ha incrementat molt a digitalitzar el món de l’educació i oferir eines en aquest àmbit. I una gran eina que han desenvolupat és Google Classroom. Es tracta d’un espai virtual, és a dir, una plataforma digital gratuïta tant per docents com per estudiants que funciona com una pissarra de classe. Es pot utilitzar per a classes presencials, però també és un bon suport per a classes presencials. Permet gestionar tasques, entregues i fins i tot enviar comentaris i posar notes.

Un altre sector que s’està beneficiant de la digitalització de contingut és l’editorial. Tots els llibres de text i s’estan digitalitzant. Però no es tracta només de canalitzar les pàgines. Totes les activitats es fan de manera interactiva i no poden oferir només el llibre. Desenvolupen jocs, realitats virtuals i plataformes digitals per a fer els seus llibres més atractius. Com més opcions dones, millor és el llibre i més atractiu és per a les escoles.

També és important tenir en compte la diferència entre les escoles privades i les públiques. Jo tinc ara mateix experiència a les dues. És cert que les escoles públiques disposen de pissarres interactives, tablets i altres eines digitals. Però la implementació de la tecnologia a les escoles privades continua sent molt superior. Hi han invertit molts diners, han modernitzat els mètodes d’aprenentatge i ja fa temps que incorporen les noves tecnologies. S’ha d’anar amb compte amb aquesta bretxa, aquest desnivell entre els dos tipus d’escola.

En conclusió, és inevitable parar la revolució digital i dona eines molt útils en el món de l’ensenyança per ajudar amb la planificació i organització. Però, de la mateixa manera que no podem deixar que el llibre de text mani sobre les nostres accions docents, no podem permetre que els ordinadors dominin les aules.

PS: L’article d’en Manuel Area i Jordi Adell està ple de faltes. 👌

Area, M. i Adell, J. (2021). Tecnologías Digitales y Cambio Educativo. Una Aproximación Crítica. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 83-96. 

Saura, G., Díez-Gutiérrez, E. i Rivera-Vargas, P. (2021). Innovación Tecno-Educativa “Google”. Plataformas Digitales, Datos y Formación Docente. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 111-124.